Moore, Julianne

Julie Anne Smith, més coneguda com a Julianne Moore, és, des del punt de vista del que està escrivint, la millor actriu de la seva generació. Malauradament, forma part d'un llistat que comparteix amb dones com Glenn Close, Patricia Clarkson, Uma Thurma, Laura Linney o Diane Lane, és a dir, grans actrius contemporànies ignorades pels Oscars -uns premis cada vegada més qüestionats per dades com aquesta, entre d'altres, les quals ara no entrarem a comentar-.

Julianne Moore, que es va fer popular a mitjans '80 gràcies a la seva participació a la sèrie As the world turns -amb la qual va guanyar un Emmy-, és una actriu inconfusible gràcies al seu cabell pèl-roig. Elegant i seductora gràcies a una bellesa singular, s'ha treballat una gran carrera, alternant a la perfecció treballs d'autor amb films més comercials. Un servidor la va descobrir a l'excel·lent Boogie Nights, de Paul Thomas Anderson, i des d'aleshores no la va deixar anar. The Big Lebowski, Magnolia, The Shipping News, Hannibal, Far from Heaven, The Hours, Children of Men, Blindness, o les seves més recents, Chloe i A Single Man. I és que els grans directors (els Coen, P.T. Anderson, Cuarón, Spielberg, Daldry, Hällstrom, Meirelles, Ridley Scott, Agoyan...) la volen al seu repartiment. En totes elles, brillants interpretacions, que li han reportat 3 Globus d'Or, 1 BAFTA i 4 nominacions als Oscars.

És una actriu que no saps ben bé per què però t'atrapa. És potser el seu somriure tímid, la seva mirada penetrant o el realisme de les seves interpretacions, però crec sincerament que s'ha guanyat un lloc merescut entre les més grans. Almenys, és una de les components de la meva Trinitat d'actrius. Les altres dues, més endavant.